La cancel·lació de la visita oficial del copríncep Emmanuel Macron torna a evidenciar la vulnerabilitat d’una relació institucional que, malgrat els esforços recents, continua marcada per la distància. Sis anys després de l’últim desplaçament d’un president francès al Principat, Andorra haurà d’esperar, com a mínim, fins a la primavera vinent per tornar a rebre el seu copríncep. És comprensible que la crisi política a França hagi alterat l’agenda presidencial, però el retard projecta la imatge d’un vincle asimètric, on les urgències de París sempre s’imposen a les expectatives andorranes. L’ajornament pot ser raonable, però no deixa de ser una decepció per a les institucions i per a una ciutadania que esperava una trobada que simbolitzés compromís i proximitat. El país no necessita visites protocol·làries, sinó presència efectiva i interès real per part del seu copríncep. La relació amb França és històrica i essencial, però també exigeix reciprocitat, continuïtat i respecte institucional. Cada ajornament debilita una mica més la percepció d’aquesta corresponsabilitat compartida. .
