El servei de bicicletes elèctriques compartides Cicland és, sens dubte, una de les iniciatives de mobilitat més ben rebudes dels darrers anys. El creixement d’usuaris, especialment joves, evidencia que la ciutadania té ganes d’explorar alternatives al vehicle privat. Però darrere l’èxit aparent, el sistema arrossega mancances que amenacen la seva credibilitat: bicicletes vandalitzades, aplicació antiquada i manca de recanvis que deixen desenes d’unitats fora de servei.
El vandalisme, tot i no ser nou, té avui més impacte per la pressió d’una demanda creixent. Però la resposta institucional no pot quedar-se només en campanyes de conscienciació. És imprescindible una estratègia més ferma, que inclogui inversió en tecnologia, agilitat en la reparació i tolerància zero amb els qui malmeten un servei públic pagat per tothom. Cicland ha arribat al punt clau: o consolida el model amb una gestió professional i recursos suficients, o corre el risc que la ciutadania acabi percebent-lo com una bona idea mal executada. El futur de la mobilitat compartida a Andorra depèn d’aquesta decisió.
