Les declaracions del cap de Govern defensant el model migratori andorrà arriben en un moment en què la realitat del país sembla contradir el relat oficial. El fet que un nombre creixent de treballadors temporers es vegi abocat a abandonar Andorra un cop finalitzat el contracte —sense alternatives ni continuïtat— no és una simple qüestió de “legalitat”, sinó de precarietat estructural. No n’hi ha prou amb negar expulsions si el sistema no garanteix un projecte vital mínimament estable per a les persones que fan funcionar sectors clau de l’economia. Els avenços en permisos a origen poden ser un pas en la bona direcció, però no resolen les tensions de fons: un mercat laboral estacional, una política d’habitatge asfixiant i una absència de compromís amb la integració. És hora d’un debat seriós, honest i estructural sobre quina Andorra volem construir i per a qui. Continuar defensant un model que genera desplaçaments forçats i inseguretat no fa més que perpetuar una realitat socialment injusta i econòmicament miop.
