El pròxim 26 de juny, el Principat viurà un acte d’elevat simbolisme institucional: Josep-Lluís Serrano Pentinat jurarà el càrrec de copríncep episcopal d’Andorra, consolidant així la seva posició com una de les màximes autoritats del país. Més enllà del protocol, el jurament davant el Consell General representa un dels gestos més solemnes que articula la continuïtat d’una de les institucions clau de l’arquitectura política andorrana. Aquesta figura històrica no només consolida l’equilibri de poders del model coprincipat, sinó que també dona sentit a la identitat col·lectiva d’una societat que, tot i avançar, es fonamenta en les seves arrels.
El jurament no és només un gest formal; és també un acte de compromís amb la Constitució, amb els valors democràtics i amb la responsabilitat de representar el conjunt de la ciutadania dins d’un sistema de convivència que combina tradició i modernitat.
Tanmateix, en una societat que evoluciona ràpidament, el coprincipat episcopal —com a institució viva— haurà de saber adaptar el seu paper a les noves realitats socials. S’espera que el nou copríncep episcopal, fidel a les seves conviccions, esdevingui també una figura oberta al diàleg amb els col·lectius diversos que conformen l’Andorra d’avui. La renovació no ha de ser ruptura, sinó revisió: una oportunitat per actualitzar funcions i reforçar la seva utilitat social en clau de drets, cohesió i progrés.
