La decisió de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) de no signar l’acord retributiu de la funció pública és un gest de fermesa que trenca amb la inèrcia habitual en aquests processos. El col·lectiu denuncia una manca de resposta per part del Govern i, sobretot, la discriminació que genera el tractament de les jubilacions. Davant d’aquest escenari, la seva absència a l’acte del pròxim 8 d’octubre és també un missatge: no es pot validar un text que es percep com a injust sense abans obtenir garanties clares.
La paradoxa és que altres sindicats han anunciat que sí que signaran l’acord, malgrat haver expressat també insatisfacció. Això planteja una contradicció difícil d’entendre. En lloc de mantenir una posició de força comuna, la diversitat de respostes sindicals debilita la capacitat de pressió col·lectiva i deixa la negociació en un terreny desigual. La postura de l’ABA obre un debat de fons sobre el paper dels sindicats en la defensa dels treballadors públics. Signar un text amb reserves pot garantir una foto institucional i un pas formal, però a canvi de renunciar a una lluita que podria haver estat més eficaç si s’hagués fet en bloc.
