El recent preacord entre Govern i sindicats per reformular les graelles salarials de l’administració pública suposa, sens dubte, un pas important per donar estabilitat a les condicions laborals dels treballadors públics. L’aposta per increments lineals que permetin compensar els anys de congelació retributiva pot esdevenir una eina efectiva per retenir talent i fer més atractives les places públiques, especialment en cossos especials que fa temps que reclamen una revisió profunda del seu reconeixement professional. No obstant això, el camí escollit per anunciar aquest avenç desperta, com a mínim, certa perplexitat.
Que la trobada decisiva s’hagi produït sense convocatòria pública, sense declaracions posteriors i en ple mes d’agost, no contribueix a reforçar la confiança en la transparència del procés. En un context en què la confiança institucional és clau, especialment per a col·lectius sensibles com ara els cossos especials de l’administració, caldria cuidar no només el contingut dels acords, sinó també les formes amb què es traslladen. La discreció pot ser una eina de treball legítima durant una negociació, però en el moment d’anunciar avenços que afecten centenars de professionals, la claredat hauria de ser irrenunciable.
La promesa de donar forma definitiva a l’acord el mes de setembre convida a esperar una presentació més detallada i oberta, que permeti entendre no només els percentatges anunciats, sinó també com es desplegaran en la pràctica dins dels diferents cossos.
