El missatge del Fòrum de la Joventut és clar i incòmode: a Andorra, emancipar-se s’ha convertit en un luxe. La combinació de sous inicials molt per sota del que s’esperava i uns preus de lloguer que s’enfilen sense control deixa el jovent sense marge per construir el seu projecte de vida. L’argument exposat és tan simple com contundent: si un pis costa mil euros, caldria guanyar-ne tres mil per viure amb dignitat. Pocs ho aconsegueixen.
El risc no és només social, sinó també econòmic. L’absència d’oportunitats reals pot accelerar la fuga de talent, especialment en el context de l’Acord d’associació. Les dades que el Fòrum recull amb el suport del Consell d’Europa són una oportunitat per evidenciar la magnitud del problema i interpel·lar les institucions i el sector privat. No es tracta de gestos, sinó de polítiques valentes que afrontin l’arrel del desequilibri. Sense un canvi profund, Andorra no només perdrà joves, sinó també capacitat de créixer i reinventar-se.