El pla d’acció anunciat per la ministra Ester Molné per reformar el centre penitenciari de la Comella introdueix canvis amb voluntat de millora: flexibilitzar la separació entre interns, avançar l’accés al règim de semillibertat i ajustar els terminis de presó provisional. En un sistema petit com el d’Andorra, aquestes modificacions poden semblar raonables i, en certs casos, necessàries per adaptar-se a la realitat penitenciària del país.
Tot i això, el context convida a l’escepticisme. La Comella arrossega des de fa temps problemes estructurals: manca de recursos, condicions de convivència complicades i relacions tenses entre interns i funcionaris. Les intervencions del Raonador del Ciutadà han posat de manifest situacions preocupants que no es resolen només amb canvis normatius. La sensació és que algunes de les mesures proposades, com la “mitigació reglamentària” de certes separacions, responen més a limitacions logístiques que no pas a una estratègia de fons.
A tot plegat s’hi afegeix la reivindicació dels funcionaris del centre, que, mitjançant el seu sindicat, reclamen millores salarials en plena negociació amb el Govern. Sense una aposta clara per dignificar també les condicions del personal que ha de fer possible aquest nou model, el pla corre el risc de quedar-se a mig camí.
