Avui és el dia per esciure la vostra cara als Reis Mags in extremis, si és que la vergonya perquè ja sou adults us ha vençut i encara no l’heu feta. Avui també és el dia per tenir infants al voltant i per recordar què és la il·lusió i la confiança inqüestionable que quelcom de bo i agradable ens passarà.
I després d’haver vist això en els ulls i els nervis d’un infant, el punt número u de la nostra carta hauria de ser que els Reis intervinguin per conservar-nos la il·lusió també d’adults. Les grans il·lusions, de vegades, convé dipositar-les en coses quotidianes. Per exemple, que la il·lusió que ens estaran ajudant a conservar els Reis Mags en serveixi per transmetre-la a la societat, a petita escala i aconseguim un país que no deixa ningú enrere i que respecta la igualtat en la diversitat. Que la il·lusió que ens portin els Reis contagiï els nostres representants al Consell General en els projectes i lluitin pel que creuen, ells també, des de la il·lusió i no des dels atacs ad hominem als quals ens tenen acostumats i que siguin un exemple de bon comportament per a tota la ciutadania.
Que ens conservin els Reis també la il·lusió per enfrontar l’any que acaba de començar i que portarà unes eleccions i esperem que diàleg entre diferents partits i intercanvi i no confrontació. Il·lusió també per creure que els residents de llarg termini que no tenen dret a vot, trobaran una manera efectiva per fer sentir la seva veu, i que se’ls voldrà escoltar.
Que ens portin la il·lusió també els Reis per estar convençuts que aquests nens dels quals hem decidit envoltar-nos avui per mantenir la il·lusió no seran el futur talent fugat del país, il·lusió per ajudar-los a quedar-se al país i enriquir-lo, si és que així ho volen, i que hi puguin desenvolupar l’activitat triada, en llibertat i sense restriccions.
