La controvertida Llei Òmnibus ha estat protagonista d’un curiós gir de guió. En les darreres setmanes, aquesta proposta havia estat durament criticada des de diferents àmbits, els quals la titllaven de precipitada i confusa. Tanmateix, quan l’esmena a la totalitat presentada per Montaner no ha prosperat, el relat ha canviat. Ara, molts dels mateixos actors que havien carregat contra la llei semblen donar-li suport o, com a mínim, acceptar-la amb resignació. Aquest canvi posa en evidència una preocupant falta de coherència en el debat polític. Sembla que gran part de les crítiques no eren genuïnes, sinó més aviat estratègiques, enfocades a marcar posicions en lloc de cercar solucions reals. Aquesta manera de fer política, en què les postures oscil·len segons el context més que pels principis, mina la credibilitat del procés legislatiu. És imprescindible que els nostres representants defensin idees sòlides, més enllà de tàctiques partidistes. Les lleis que afecten la ciutadania han de ser debatudes amb rigor i convicció, no utilitzades com a eines per obtenir avantatges polítics puntuals i alimentant el desencís social.
Menu
Menu
