La inversió de més de cinc milions d’euros en el Projecte Caldes a Escaldes-Engordany torna a posar sobre la taula el vell debat sobre els límits de la despesa pública en obres de revitalització urbana. La majoria comunal defensa que l’obra és necessària i que té ja un retorn en satisfacció veïnal i interès comercial. Però la minoria, amb insistència, reclama un estudi detallat per posar xifres reals allà on ara només hi ha percepcions.
És evident que tota actuació d’aquesta envergadura genera costos importants i que la comparació amb altres projectes similars d’altres parròquies pot ajudar a contextualitzar. Tanmateix, la justificació no es pot fonamentar només en el fet que “altres també ho han fet”. Si el retorn social i econòmic no es quantifica, el risc és caure en el relat subjectiu: comerciants contents, veïns satisfets i una sensació de dinamisme. El que la ciutadania necessita, però, són dades verificables sobre l’impacte en el comerç local, la revalorització immobiliària o l’atracció turística més enllà de l’efervescència d’un festival.
En el fons, el debat revela un dilema més profund: la funció de la minoria és demanar transparència o, simplement, fer oposició? Sigui com sigui, la petició d’un estudi no sembla cap despropòsit, sinó una eina per dotar de rigor un projecte que, per cost i dimensió, marcarà l’urbanisme i l’economia local durant anys.
