Les condicions de vida a la presó de la Comella, novament en qüestió, exigeixen una resposta institucional clara i immediata. El testimoni directe dels interns i la constatació feta pel Raonador del Ciutadà revelen un sistema penitenciari que prioritza el control i el càstig per sobre del respecte als drets fonamentals i la funció rehabilitadora que hauria de caracteritzar qualsevol centre de reclusió en una societat democràtica.
Cel·les massificades, alimentació deficient, horaris restrictius, manca d’intimitat i un accés molt limitat a activitats formatives o de lleure són només alguns dels punts negres d’un model que el mateix Xavier Cañada defineix com a «molt sever» i «molt millorable».
Especialment alarmant és l’impacte psicològic d’aquest entorn: interns que prenen psicofàrmacs per suportar l’aïllament i la manca de perspectives. Si a això hi afegim indicis de discriminació per motius d’origen, la situació esdevé incompatible amb els estàndards europeus que el país ha subscrit. La Comella no pot continuar sent un espai de contenció. Cal que esdevingui, com marca la llei, un espai de dignitat i reinserció.
