Quan una societat obliga les persones amb esclerosi múltiple a ocultar el seu diagnòstic per por de perdre la feina, alguna cosa fonamental falla. Les paraules de Jacint Risco, president de l’associació TRANA, no només interpel·len, sinó que exigeixen una resposta immediata per part de les institucions. No es pot parlar de drets socials si les lleis condemnen una persona a l’aïllament laboral o a la precarietat assistencial.
Cal una reforma valenta que permeti compatibilitzar treball adaptat amb prestacions socials. Això no és només una qüestió d’eficiència econòmica, sinó de dignitat humana. També és imprescindible la creació d’una unitat neurològica especialitzada al nostre hospital, capaç d’abordar amb rigor i proximitat malalties com l’esclerosi múltiple o l’Alzheimer.
La manca de coordinació entre serveis, l’escassetat de recursos en salut mental i les derivacions ineficients són símptomes d’un sistema que no escolta. És hora de fer-ho. Escoltar, actuar i garantir que cap persona hagi de viure la malaltia en silenci. Perquè la dignitat no hauria de ser una demanda. Hauria de ser un dret.
