Negar les mobilitzacions és negar la realitat del país

Les recents declaracions del cap de Govern, Xavier Espot, afirmant que «ara no és moment de mobilitzacions», evidencien una desconnexió preocupant amb la realitat que viuen molts ciutadans d’Andorra. La crisi de l’habitatge ha arribat a nivells insostenibles, amb preus de lloguer desorbitats que obliguen nombroses famílies i treballadors a compartir habitatges o, fins i tot, a abandonar el país. És paradoxal que, mentre el Govern demana calma i paciència, les enquestes mostren un ampli suport ciutadà a mesures de pressió com vagues i talls de carreteres. La mobilització popular no és només un dret democràtic, sinó una eina necessària quan les institucions no responen a les necessitats del poble. Ignorar aquesta realitat és negar l’evidència d’una crisi que afecta el benestar i la dignitat de les persones. Per tant, lluny de desqualificar les mobilitzacions, el Govern hauria de reconèixer-les com una expressió legítima del descontentament social i actuar en conseqüència per abordar de manera efectiva la problemàtica de l’habitatge.