La conjuntura actual del país és delicada per no dir difícil. Si la situació semblava haver tocat fons i els salaris es mantenien des de fa un parell d’anys, el març i l’abril passats, van experimentar una nova davallada que és més acusada en els sectors que pateixen més la crisi. La construcció, el motor i el comerç en general, disminueixen els sous entre un 7% i un 3%. I de fet, la mitjana global no baixa més i es manté molt lleugerament a l’alça durant els últims 12 mesos gràcies als increments salarials del sector financer, l’únic que fins ara manté el timó i avança. Però per a la resta d’actors econòmics, el futur encara no albirà res de bo. Les vendes no arrenquen tot i que el nombre de turistes, no el d’excursionistes, també es va incrementar en els primers quatre mesos de l’any i tot apunta que segueix augmentant, segons les últimes dades facilitades per la Unió Hotelera. Que les vendes no arrenquen també ho confirmen les estadístiques d’importacions, tret del sector de l’electrònica que va augmentar-les un 14% l’abril passat. Així, a la percepció dels comerciants que el client mira i s’ho pensa molt abans de decidir-se a comprar, i al fet que la manca de confiança en el demà, limiti la seva compra a l’estricte necessari, també es podria afegir un altre factor. I és que el client també hagi canviat els hàbits de compra. El mòbil i altres gadgets electrònics s’eleven al primer lloc de la seva llista de preferències i potser l’electrònica torna a oferir preus prou competitius. Per la diferència de preu, també es mantenen les begudes i el tabac, dels quals però, tot s’ha de dir les importacions no augmenten sinó que retrocedeixen. De la mateixa manera, la moda i l’alimentació han vist millors hores, cosa que fa pensar que potser són subsectors que contràriament a d’altres, no presenten un argument de venda prou atractiu. I aquest argument en temps de crisi i estalvi, no pot ser altre que el preu.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
