Les pràctiques denunciades per un professional andorrà del sector digital posen sobre la taula un debat incòmode: fins a quin punt poden arribar certes empreses en la seva recerca de beneficis? El relat de contractes inexistents, figures inventades i pressió emocional a clients vulnerables no només dibuixa un patró de mala praxi, sinó que qüestiona el respecte cap a la dignitat humana en l’àmbit dels negocis en línia.
Casos com els descrits, en què es manipula el dolor personal per aconseguir una venda, evidencien un funcionament que manca de transparència. Són eines que, en mans de qui no té escrúpols, poden esdevenir mecanismes sofisticats d’explotació emocional. No es tracta només d’una qüestió legal o contractual, sinó també d’un dilema ètic: quin valor tenen les persones dins d’estratègies comercials que prioritzen la conversió econòmica per sobre de qualsevol altre factor?
En un ecosistema digital cada cop més globalitzat, la facilitat per projectar una imatge aparentment sòlida i d’èxit pot amagar realitats molt diferents. Això obliga tant a clients com a professionals a extremar la prudència i a exigir més transparència i mecanismes de verificació. Perquè, en última instància, la credibilitat d’un negoci no es construeix només amb campanyes de màrqueting, sinó amb el respecte constant cap a aquells que confien en el que s’ofereix.
