El nou edifici del Cedre a Santa Coloma, impulsat pel Govern i el Comú d’Andorra la Vella, es presenta com una resposta a la crisi d’habitatge amb una trentena de pisos de lloguer assequible. No obstant això, el projecte genera més preguntes que certeses: no s’ha detallat quin serà el preu del lloguer ni els criteris d’accés, deixant en l’aire si realment beneficiarà les famílies que, tot i no ser pobres, no arriben a final de mes. Sense aquesta claredat, hi ha el risc que l’etiqueta d’“assequible” sigui només un reclam i no una solució real.
A més, l’aposta per materials sostenibles i de “baixa energia” es presenta com un valor afegit, però caldria preguntar-se si aquesta decisió respon a un compromís ambiental o a una rebaixa de costos que pot afectar la qualitat dels habitatges. En un país amb condicions climàtiques extremes, garantir un bon aïllament i confort tèrmic hauria de ser una prioritat. No es pot justificar la sostenibilitat si implica renunciar a la dignitat dels espais on viuran les persones.
Des d’una mirada socialista, cal valorar els passos endavant, però sense caure en l’aplaudiment fàcil. Les polítiques d’habitatge han de ser transparents, ambicioses i centrades en les persones, no en la propaganda institucional. No es tracta de reure’s a ulls clucs cada anunci de l’Executiu, sinó d’exigir solucions concretes, accessibles i immediates per a una realitat que fa temps que és insostenible per a massa famílies.
