Les prorrògues de les llicències urbanístiques: una espera amb sentit

La pròrroga de les suspensions de llicències urbanístiques, aprovada pel Govern i ara en tràmit parlamentari, representa molt més que una mesura tècnica dins el marc de la Llei general d’ordenament del territori i urbanisme. El model iniciat per la Massana ha esdevingut un exemple pragmàtic, capaç de posar fre a l’especulació mentre es redefineix un urbanisme més coherent amb les necessitats socials i ambientals actuals.

Aquest temps guanyat —fins a divuit mesos en els casos justificats— hauria de ser vist com una oportunitat col·lectiva. Una pausa necessària perquè els comuns puguin acabar de repensar els seus POUP amb rigor i valentia, i evitar haver de donar llum verda a projectes que podrien hipotecar el futur de les parròquies. La societat espera, però espera amb esperança: que darrere d’aquesta suspensió no s’hi amagui una simple dilació, sinó un compromís real amb un model d’habitatge assequible i un territori protegit.

Amb tot, caldrà que aquesta pròrroga no sigui un parèntesi inert, sinó una etapa activa i plena de decisions valentes. Les promeses fins ara s’han traduït en processos feixucs i resultats escassos. Ara, amb una eina legal clara i una voluntat política reforçada, el país no pot permetre’s més ajornaments. La ciutadania exigeix habitatges dignes i equilibris sostenibles, i aquestes mesures, si s’executen amb determinació, podrien ser finalment el primer pas efectiu cap a una nova manera d’habitar Andorra.

Altres Editorials
Comparteix
Últimes notícies
Articles d'opinió
Omar el Bachiri
Ignacio Timón
Publicitat
Enquesta
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu