El mètode de Govern per aconseguir que els establiments de restauració ofereixin i serveixin aigua de forma gratuïta no està funcionant. I no ho farà fins que es decideixi, d’una vegada, sancionar.
Ja està bé de fer tanta pedagogia amb adults, cosa que no porta enlloc. Els establiments que no compleixin la norma han de ser sancionats. Perquè si no de què serveix perdre el temps fent inspeccions mentre després s’estan cobrant 3,5 euros per ampolla petita a restaurants del centre de la capital?
I ara ho arreglaran amb adhesius. És a dir, si no t’ofereixen l’aigua de l’aixeta, els assenyalaràs un tros de paper enganxat i ja tindràs el problema solucionat. Estem tractant amb adults i no pas amb criatures, i els grans no tenen ni un pèl de rucs. Que s’ho fan veure? És clar! Com és lògic, no diran a un inspector que no ho volen fer sinó que posaran l’excusa de sempre de: «jo no ho sabia». Però hi ha una gran quantitat de llocs que ho fan.
I de la mateixa manera passa amb el menjar per endur. Se suposa que han de donar el que sobra al client perquè s’ho endugui a casa i tampoc s’està fent.
Potser és millor centrar-se en aquestes coses i en millorar el dia a dia de la ciutadania i obviar una mica els ‘grans projectes’ del Govern que no ens porten enlloc i que l’únic que fan és generar debats ridículs.
Andorra està preocupada pel seu dia a dia, per l’encariment dels preus, per la impossibilitat d’accedir a un habitatge a un lloguer assequible i, si anem més enllà, pel pensament i sensació de la gran majoria d’habitants del país que veuen com quelcom impossible arribar a comprar-se un pis o una casa al Principat pels elevats preus de compra que s’han establert des de ja fa uns pocs anys.
