La tractorada a la Seu d’Urgell no és un fet aïllat ni una protesta improvisada: és la conseqüència directa de més d’una dècada de gestió insuficient de la fauna salvatge i de protocols sanitaris que, segons la pagesia, penalitzen el sector en lloc de protegir-lo. Quan un 14% dels senglars analitzats a l’Alt Urgell donen positiu en tuberculosi, el risc per als ramats i les explotacions és evident.
El manifest llegit avui és clar en les demandes: plans de control poblacional amb resultats mesurables, declaració d’emergència cinegètica si cal, ajust dels barems d’indemnització i transparència real en les dades sanitàries. Però el que també és evident és la falta de respostes concretes. Les reunions, grups de treball i compromisos verbals acumulen mesos sense traduir-se en accions visibles. La paciència de la pagesia té límits, i el missatge de la Unió de Pagesos és inequívoc: si no hi ha resultats, hi haurà més tractorades. Davant d’un problema que combina economia, salut pública i gestió ambiental, ajornar decisions ja no és una opció.
