Una de les eines més important que té Andorra a nivell d’educació és la implantació de tres sistemes d’ensenyament públic que donen als pares un ampli ventall a l’hora de triar l’educació per als seus fills. Mantenir els tres sistemes (més el confessional) és important i malgrat que el model espanyol ha reculat per la pèrdua d’alumnes, és essencial mantenir aquesta oferta sempre tenint clar que l’ensenyament propi és l’andorrà, tot i que un sector de la societat és partidària de tancar els sistemes estrangers per una justificació de sobirania.
Dins de l’àmbit educatiu mereix una consideració diferent la Formació Professional. Malauradament l’FP ha estat vista com una tria secundària d’aquells que no podien accedir al Batxillerat. Que hagi estat relegada a un segon terme és negatiu per a un país, com és el cas d’Andorra, que necessita molts bons professionals en diferents rams que les universitats no poden aportar. No oblidem que el Principat és un país de serveis i per tant cal una mà d’obra especialitzada en diferents àmbits que permetin cobrir la demanda laboral de les empreses.
En part aquest buit ha estat cobert per l’FP andorrana que intenta formar persones en allò que més interessa a les empreses, i altres branques són cobertes per la Formació Professional francesa. Ara el nou ambaixador d’Espanya, Àngel Ros, anuncia que també l’institut espanyol obrirà uns cursos d’FP que no se solapin amb els andorrans o els francesos, ampliant d’aquesta manera els ja existents.
La Formació Professional ha de ser vista com una alternativa de futur, i de fet hi ha àmbits on hi falten treballadors i on també és possible guanyar-se molt bé la vida. No tot gira a l’entorn de la universitat, on sovint la massificació dificulta trobar un lloc de treball digne.