Un cop més, el marc d’un acte institucional s’ha convertit en l’aparador triat per tornar a posar sobre la taula la qüestió de la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs. El cap de Govern, Xavier Espot, ha assegurat que la proposta avança “al ritme desitjat”, però el missatge repeteix l’esquema habitual: un discurs de bones intencions sense concrecions ni calendari.
Aquest “va per bon camí” s’ha convertit ja en un mantra recurrent, que tranquil·litza uns i incomoda uns altres, però que no resol la incertesa ni dona resposta a les expectatives legítimes. El debat sobre els drets de les dones, i en concret el dret a decidir sobre la pròpia maternitat, no pot restar eternament atrapat en la retòrica política ni en les fórmules vagues. Cal un full de ruta clar i transparent, que concreti els passos i marqui terminis realistes.
La societat, i especialment les dones, mereixen molt més que frases fetes. És evident que l’horitzó ha de ser l’avenç en drets i llibertats, però el com, el quan i el de quina manera són igualment imprescindibles.
