Animalistes i no-animalistes. L’etern debat, com els apocalíptics i integrats d’Umberto Eco. Sumar un animal a la família és una decisió de responsabilitat perquè un gos o un gat no és una joguina ni un passatemps. Necessiten atencions, afecte i temps. I de temps, certament, n’anem mancats. La conciliació de la vida laboral i personal és un dels reptes més importants que té la societat, tot i que cada vegada hi ha més empreses que posen facilitats als seus treballadors per combinar la feina amb la vida familiar. I els animals també en formen part. EL PERIÒDIC és una d’aquestes empreses.
Amb tot, quan els animals estan sols moltes hores a casa, encara que estiguin en bones condicions, és inevitable que alguns facin més soroll del compte i molestin el veïnat. Els propietaris tenen la responsabilitat d’evitar que els seus animals perjudiquin la calma de l’entorn, i les crítiques s’han d’acceptar amb educació i vetllar perquè el gos o gat no alteri la bona convivència. El cert és que hi ha propietaris d’animals que adopten actituds xulesques quan se’ls increpa sobre la manca de respecte a les persones amb què comparteixen edifici i/o barri.
Una altra cosa és que els propietaris tinguin els animals tancats als balcons indiscriminadament. A més de molestar el veïnat, atempten contra la integritat física i mental de l’animal. Es miri per on es miri, és maltractament. L’article 6.6 de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals estableix que està prohibit «mantenir-los durant la major part del dia en jardins, terrasses, patis o balcons sense que disposin d’un indret accessible on protegir-se de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes, i sense disponibilitat d’aigua i menjar, d’acord amb les seves necessitats».
Per tant, a part d’èticament reprobable, està prohibit per llei.
