La memòria col·lectiva és el fil que uneix passat i futur, i la seva pèrdua ens deixa orfes de les arrels que ens defineixen. Per això, quan desapareix una persona que ha estat peça clau en mantenir viva una tradició, el buit que deixa és encara més profund. Joan Cuberes, amb la seva vinculació i dedicació a la festa de les falles, va esdevenir molt més que un simple testimoni: va ser un pont entre generacions, recordant-nos que mantenir viva la memòria és mantenir viva la història.
La seva trajectòria personal, marcada pel compromís amb la comunitat i l’entusiasme per les tradicions populars, demostra que les festes no sobreviuen només per la força del calendari, sinó gràcies a l’empenta d’homes i dones que hi dediquen temps, esforç i estimació.
Avui, mentre li diem adeu, som cridats a assumir el testimoni que ell deixa. Perquè la memòria de figures com Joan Cuberes no només ens connecta amb els qui ens han precedit, sinó que garanteix que la flama, literal i simbòlica, de la festa de les falles continuï il·luminant el futur del nostre país.
