Des de la creació del primer sindicat al Principat l’any 1990, el moviment sindical andorrà ha esdevingut un actor clau en la defensa dels drets dels treballadors. Més de tres dècades després, i en ple 2025, el país compta amb un nombre important de sindicats, tant del sector públic com del privat. Tot i les diferències internes o la manca d’una veu única, aquestes agrupacions continuen essent una estructura imprescindible per garantir l’equilibri entre empresaris i treballadors, especialment en un context marcat per la incertesa econòmica i la transformació constant del món laboral.
La pluralitat sindical que avui existeix és reflex de la diversitat del teixit laboral del país. Encara que aquesta fragmentació pot generar divergències estratègiques, no ha de ser vista com una debilitat, sinó que malgrat els reptes, no ha deixat de vetllar pels drets socials, la millora de les condicions laborals i la dignitat professional de milers de persones. En aquest sentit, el diàleg social i la concertació col·lectiva continuen sent eines fonamentals per avançar cap a un marc laboral més just i equilibrat.
En una societat que avança cap a la digitalització, l’automatització i la flexibilitat contractual, la presència de sindicats forts, representatius i ben organitzats és més rellevant que mai. No només per canalitzar les reivindicacions legítimes dels treballadors, sinó també per contribuir a un model de desenvolupament econòmic sostenible, inclusiu i respectuós amb els drets fonamentals.
