L’arribada d’Apple Pay —i, per extensió, dels pagaments amb telèfons i rellotges intel·ligents— confirma que el Principat ja no pot permetre’s més retards per alinear‑se amb els estàndards digitals europeus. La qüestió no és que arribi més tard que a França o Espanya, sinó que respon, per fi, a una demanda ciutadana insistent: quan la societat exigeix serveis moderns, les institucions han de reaccionar amb determinació.
La repercussió immediata es viu als comerços: un client pot oblidar la cartera, però no el mòbil, i l’operació ja no es perd. Els bancs, per la seva banda, han demostrat que poden actualitzar al moment i més quan hi ha voluntat col·lectiva.
Però la importància real supera el datàfon: Apple Pay és un pas necessari dins la digitalització que Andorra reclama en salut, educació i administració electrònica. Ara que la desmaterialització dels diners ja és quotidiana, cal avançar cap a identitat digital interoperable i inclusió financera perquè ningú quedi enrere.
