La proposta d’un estiu ‘Atypical’ amb cobertura prèmium confirma, un cop més, que el país continua encaparrat a perseguir el miratge del turisme de luxe. L’estratègia pot semblar atractiva a curt termini —visitants amb alta capacitat de despesa, allotjaments exclusius i esdeveniments selectes—, però ignora les conseqüències reals d’aquest model. Aquest tipus de turisme no només incrementa la desigualtat entre residents i visitants, sinó que pressiona els preus de l’habitatge, precaritza el mercat laboral i consolida un país pensat per als de fora. On queda la qualitat de vida dels ciutadans? On queda la sostenibilitat? Promoure un turisme pensat per a uns pocs privilegiats pot semblar una aposta rendible, però erosiona els fonaments d’un territori que necessita diversificació, respecte pel medi i una convivència justa. No podem continuar convertint Andorra en un aparador de luxe desconnectat de la realitat social. És hora de deixar de confondre prestigi amb ostentació i redefinir quin turisme volem, i per a qui.
