Quan Maria Reig va començar a parlar –i a impulsar– el Regenera, ningú va entendre exactament de què es tractava. Era un programa parallel al Renova per rehabilitar edificis i fer-los energèticament més eficients? Era un pla d’embelliment de les zones urbanes més decrèpites? De fet, el Regenera pot ser tot això i molt més, perquè la seva finalitat última és la de crear un segell de qualitat en la construcció inèdit i per tant, exportable. És a dir el Regenera vol ser un compendi d’estàndards o normes constructives avançades en el respecte del medi ambient, la sostenibilitat o la seguretat en el treball, i que per tant, inclouen l’eficiència energètica, l’aprofitament energètic, la reducció de les emissions o de la generació de residus entre altres aspectes, alhora que també pretén dibuixar un marc de convivència més agradable i saludable per a l’usuari últim, o sigui les persones que viuran en cases que s’han construït o que es rehabilitaran en base al programa. Perquè el Regenera també té la vocació de regenerar Andorra. De fet, ara que els impulsors del model estan a punt de constituir-se en associació, el nom que donaran a l’entitat serà el d’Andorra Regenera. L’associació es constitueix per donar més força al projecte i concretar el model, però també per posar-lo a prova. El desig de l’associació és poder participar en la rehabilitació d’edificis públic i privats i alguns comuns ja haurien demanat simulacions per restaurar algunes zones concretes. I per tirar endavant la iniciativa també estan elaborant un estudi per determinar els impactes i els costos econòmics que pot representar per a l’economia, en termes de beneficis per al conjunt del país. Regenera Andorra neix amb la vocació de renovar el paisatge urbanístic, rehabilitant un parc immobiliari que comença a ser vell, però sobretot, que presenta deficiències notables a nivell constructiu en edificis que ja tenen 30 o 40 anys. És sabut dels arquitectes que en dècades com la dels 80 es va construir molt de pressa i que els edificis estan com a mínim poc aïllats. I que les mancances estructurals són diverses i van més enllà de l’estètica desueta.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
