Cap a un segell de qualitat en la construcció, exportable

L?opinió del diari s?expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.

Quan Maria Reig va començar a parlar –i a impulsar– el Regenera, ningú va entendre exactament de què es tractava. Era un programa parallel al Renova per rehabilitar edificis i fer-los energèticament més eficients? Era un pla d’embelliment de les zones urbanes més decrèpites? De fet, el Regenera pot ser tot això i molt més, perquè la seva finalitat última és la de crear un segell de qualitat en la construcció inèdit i per tant, exportable. És a dir el Regenera vol ser un compendi d’estàndards o normes constructives avançades en el respecte del medi ambient, la sostenibilitat o la seguretat en el treball, i que per tant, inclouen l’eficiència energètica, l’aprofitament energètic, la reducció de les emissions o de la generació de residus entre altres aspectes, alhora que també pretén dibuixar un marc de convivència més agradable i saludable per a l’usuari últim, o sigui les persones que viuran en cases que s’han construït o que es rehabilitaran en base al programa. Perquè el Regenera també té la vocació de regenerar Andorra. De fet, ara que els impulsors del model estan a punt de constituir-se en associació, el nom que donaran a l’entitat serà el d’Andorra Regenera. L’associació es constitueix per donar més força al projecte i concretar el model, però també per posar-lo a prova. El desig de l’associació és poder participar en la rehabilitació d’edificis públic i privats i alguns comuns ja haurien demanat simulacions per restaurar algunes zones concretes. I per tirar endavant la iniciativa també estan elaborant un estudi per determinar els impactes i els costos econòmics que pot representar per a l’economia, en termes de beneficis per al conjunt del país. Regenera Andorra neix amb la vocació de renovar el paisatge urbanístic, rehabilitant un parc immobiliari que comença a ser vell, però sobretot, que presenta deficiències notables a nivell constructiu en edificis que ja tenen 30 o 40 anys. És sabut dels arquitectes que en dècades com la dels 80 es va construir molt de pressa i que els edificis estan com a mínim poc aïllats. I que les mancances estructurals són diverses i van més enllà de l’estètica desueta.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Altres Editorials
Comparteix
Últimes notícies
Articles d'opinió
Marian Fernández
Neelam Soucheiron Jethani
Publicitat
Enquesta
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu