La recent aprovació de les noves graelles salarials dels òrgans adscrits al Consell General marca un pas necessari per a l’adequació dels sous públics a les responsabilitats reals dels càrrecs. La reestructuració, que inclou tant increments com reduccions, ha estat presentada com un exercici d’objectivitat, elaborada per una empresa externa en recursos humans. És just reconèixer l’esforç per ajustar els salaris als rols específics, especialment en posicions com el Tribunal de Comptes o el Raonador del Ciutadà, tot i la disparitat de suports polítics que ha generat.
Tanmateix, més enllà dels canvis xifrats, resta per aclarir un punt essencial: si les noves retribucions representen el salari base o si inclouen primes i incentius variables. Aquesta omissió no és menor, ja que afecta directament la percepció pública sobre la transparència i l’equitat en el sector públic. Fer públiques totes les components retributives ajudaria no només a millorar la confiança ciutadana, sinó a contextualitzar millor la comparació amb altres sous, especialment en un país on el salari mínim voreja els 1.400 euros.
És innegable que l’exposició dels sous públics genera debat, més quan algunes retribucions superen àmpliament les de la mitjana dels treballadors. Però això també obre una porta: la de revisar amb rigor els criteris de remuneració i fer-ne partícip a la ciutadania. Sense aquesta claredat, cada ajust pot acabar alimentant més qüestions que no pas oferint respostes. ¿Està preparat el sistema per fer aquest pas endavant en transparència retributiva?
