La Covid-19 ha posat en evidència, una vegada més, el paper que juguen les dones en política i com d’important és no només tenir-les present, sinó que hi estiguin representades. La cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, i probablement la cara institucional més visible del país en aquesta matèria, Mireia Porras, explicava que des de l’inici del confinament el ministeri va tenir clar que els serveis d’atenció a les dones eren imprescindibles i calia reforçar-los més que mai. I és que una de les pitjors conseqüències del distanciament social, a escala mundial, ha estat que els casos de violència de gènere han anat a l’alça. Una xacra que se suma a les dificultats que ja de per si pateixen moltes dones, especialment aquelles que exerceixen treballs precaris o domèstics, i que les situa en una clara desavantatge davant dels homes. «La crisi econòmica i laboral afecta més als col·lectius que ja abans eren vulnerables, com les dones», reconeixia Porras.
Tot plegat demostra com de necessari és enllestir i aprovar la Llei d’Igualtat, l’objectiu de la qual és reconduir males pràctiques tradicionals i aconseguir una igualtat real i afectiva entre homes i dones en tots els àmbits. A més, segons apunten col·lectius feministes internacionals, la bretxa salarial pot incrementar-se més del previst i aquest text legislatiu seria una eina fantàstica per prevenir-la.
Tot i que la cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat va assegurar que el Govern sempre ha «mirat» de treballar amb perspectiva de gènere, va admetre que molts dels països que han gestionat millor la crisi sanitària han estat liderats per dones, precisament, per haver estat elles formades en Igualtat. Més enllà de la paritat, la sensibilitat de moltes d’aquestes mandatàries ha permès un enfocament dels seus països que ha involucrat directament les seves ciutadanes en la crisi sanitària. Un enfocament essencial no només per a les dones, sinó també per als homes.
