Avui, un any després, el record ens porta, inevitablement, a Barcelona i Cambrils. Els atacs terroristes del passat 17-A van tocar d’aprop també al Principat. Els lligams entre Andorra i la capital catalana són estrets i evidents. D’una banda, perquè molts dels residents són d’origen català i, de l’altre, perquè les dues localitats que van ser atacades són destins molt freqüentats pels ciutadans andorrans, especialment en dates de vacances com aquestes. Cap ciutat, i menys encara les grans capitals, estan exemptes de la barbàrie ocasionada pel terrorisme. Tampoc ho està Andorra que, tot i no sé pas el punt de mira, ha estat mencionada en els autes dels atemptats per part del terrorista supervivent de l’explosió d’Alcanar, com a possible territori de pas  jihadista. 

Sigui com sigui, és evident que el mal provocat pels radicals és irreparable i la commoció segueix ben present malgrat el pas del temps. Els testimonis que ho van viure d’aprop encara avui recorden amb detall els moments de por i incertesa de les primeres hores. 

Tots els atacs terroristes, vinguin d’on vinguin i es facin on es facin, ens commocionen i haurien de ser evitats. Evidentment el terrorisme no és una resposta a cap situació i en qualsevol cas ha de ser respost amb valentia i amb el cap ben alt. Els vincles amb Barcelona i Cambrils, però, sense que ho puguem evitar, ens encongeixen el cor amb una angoixa que ens ofega amb més força. 

Com recorden alguns dels testimonis que ho van viure en primera persona, però, no ens hem de deixar vèncer. La valentia ha d’omplir Les Rambles i la normalitat ha de regnar fins i tot en dies tan tristos com el primer aniversari d’uns atemptats colpidors que van deixar fins a 16 víctimes mortals i més d’un centenar de ferits. Perquè del contrari, ens recorden els mateixos testimonis, hauran guanyat ells.