Està clar que l’economia andorrana ha deixat enrere les angoixes del pitjor de la crisi. No es tracta d’analitzar aquí si les causes són pel contagi de l’evolució dels països veïns, per mèrits propis o ambdues, però està clar, com indiquen diversos indicadors, que Andorra torna a una fase de creixement: les xifres de visitants són bones, també les d’ocupació, i ahir mateix es coneixia que el Producte Interior Brut (PIB) va augmentar un 2% el primer trimestre d’aquest any, la variació més positiva dels últims deu anys, amb la construcció i els serveis al capdavant.
En aquest sentit, i segons es contempla en el darrer Observatori del CRES, són precisament els empresaris els que es mostren més satisfets amb la situació actual i consideren que l’escenari econòmic és bona o motlo bona. Un optimisme que contrasta amb el pessimisme que tenien entre el 2009 i el 2012, també segons la mateixa enquesta.
No cal dir que el fet que els empresaris estiguin satisfets és important. Ells tenen la responsabilitat de generar riquesa i llocs de treball i sense l’aportació de les empreses és impensable pensar en el benestar d’un país, tot i que no es pot oblidar el rol important que té l’Administració.
Tanmateix hi ha una dada que és preocupant. Es tracta que els treballadors poc qualificats són els més descontents amb el context econòmic. Sembla clar que la recuperació no arriba amb la mateixa intensitat a totes les capes de la societat i s’està donant el fenomen de treballadors que viuen en la precarietat tot i tenir una nòmina.
Cal recordar ara que fa ja bastant temps que el president de la CEA, Xavier Altimir, va advocar per una revisió a l’alça dels salaris. En temps difícils tothom s’hi va sacrificar, per tant és just que quan torna la bonança, aquesta arribi també a les capes més baixes.