Malgrat els reiterats anuncis per part de l’Administració que s’està treballant per facilitar l’accés als habitatges de lloguer, aquest s’ha convertit en la principal preocupació dels ciutadans, segons  revela el Centre de Recerca Sociològica (CRES) en el seu Observatori d’Andorra.
És més, a mesura que el pitjor de la crisi queda enrera en el temps els lloguers han anat escalant posicions pel que fa a afers que amoïnen o, el que és el mateix, quan el mercat immobiliari es torna a animar, les operacions de venda es concreten i els preus s’incrementen, és quan es consolida la dificultat en el mercat del lloguer.
Es tracta d’un problema social de primera indole, no només perquè moltes famílies no poden accedir a una propietat, sinó perquè les característiques del mercat laboral andorrà –amb molta rotació de mà d’obra estrangera–necessita d’una oferta de pisos de lloguer àmplia per satisfer la demanda d’aquelles persones i famílies que opten per traslladar-se a Andorra.
Fraccionar el pagament de la cessió urbanística (s’ha arribat a parlar d’un termini de deu anys), una figura impositiva per taxar els pisos buits o flexibilitzar les exigències per a la rehabilitació d’habitatges que es destinin al lloguer, són algunes de les mesures que el Govern té a punt per materialitzar a través d’una llei.
Està clar que el mercat no s’atura i que el totxo torna a ser un material atractiu per invertir. Gairebé el 25% dels enquestats considera que el preu del lloguer és la principal preocupació, un percentatge que fa un any era només del 8%. S’ha d’afegir també que l’augment del preu de l’habitatge de compra deixa també una part de la població sense la possibilitat d’accedir a una propietat. Les mesures no poden retardar-se més.