El Govern va atendre aquest hivern passat 50 casos dels anomenats pobresa energètica. Col·lectivament és una xifra baixa que es tradueix en una despesa de 15.000 euros, el que denota que, sortosament, Andorra no es troba en els mateixos nivells que altres països europeus pel que fa a aquesta problemàtica.
Encara que col·lectivament és una xifra poc important, individualment es tracta de persones i famílies que mereixen tota l’atenció i l’ajuda puntual de les administracions.
La pobresa energètica es pot definir com la situació que pateixen les llars que són incapaces de pagar els serveis mínims d’energia que satisfacin les seves necessitats domèstiques bàsiques o que es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar les factures energètiques dels seus habitatges.
Andorra no té un nivell de vida baix, hi ha productes que són més cars que a Espanya. En canvi les tarifes de l’electricitat no tenen res a veure amb les que funcionen en els països veïns. Aquesta situació, combinada amb un mercat laboral amb molt poc atur ha permès reduir els casos de pobreses en els seus diferents perfils.
Davant d’aquests situacions, encara que siguin poques, el que cal primer és actuar amb rapidesa per garantir que cap família estigui privada de les seves necessitats bàsiques, encara que el principal objectiu és aconseguir un model de societat just que no permeti situacions de precarietat.
El Govern va facilitar aquest hivern la compra de radiadors i lots de llenya a quatre famílies, va assumir la despesa de consum energètic de les famílies que no hi podien fer front i va contactar amb les diferents companyies subministradores d’electricitat per evitar talls de subministrament. Cal treballar perquè aquests ajuts no siguin necessaris.