Arran de la denúncia d’una dona que assegurava que un bomber l’havia violat van començar a sorgir dubtes sobre el protocol que se segueix en aquests casos a l’hospital. En un inici, des del propi hospital es va informar que existia un protocol però que no era públic. Una afirmació que va sorprendre, ja que a Catalunya, per exemple, és força fàcil trobar aquests tipus de documents a internet. A partir d’aquest moment, com a periodistes i complint amb la nostra obligació, vam començar una allau de trucades a diferents responsables i professionals per intentar esbrinar què havia passat i quins passos cal seguir en situacions tan delicades, sense èxit. De fet, fins ahir no vam aconseguir parlar amb un responsable de l’hospital. 

És necessari que s’entengui que els periodistes únicament intentem fer la nostra feina i que quan els organismes públics ens obren les portes i expliquen com funcionen tot sembla més fàcil d’entendre i les possibilitats de publicar una informació esbiaixada amb continguts que no provenen d’una font oficial es redueixen. 

Sembla, doncs, que efectivament existeix un protocol que s’activa en casos d’agressions sexuals o de violència de gènere per tal que les víctimes rebin una atenció personalitzada i adequada a la situació. Un protocol que, a més, s’està treballant per actualitzar amb l’objectiu també de comunicar-lo a la població i donar així confiança a les persones que malauradament es puguin trobar en un cas similar. 

La darrera denúncia per presumpta violació ha servit per posar sobre la taula també la necessitat de dur a terme correctament tots aquests passos. A més, també ha obert un debat sobre si cal o no mediatitzar aquests casos. En aquest concret, si més no, és necessari tenir clar que la denunciant va voler fer pública la seva versió.