Encara que el ministre de Finances, Jordi Cinca, va desvincular ahir  les accions que el Govern està duent a terme en la lluita contra el contraban de l’acord d’associació i també de la visita que va fer la setmana passada a Andorra el ministre francès d’Acció i Compte, la veritat és que no es pot negar que hi ha una connexió clara.
Ningú posa en dubte la voluntat de l’Executiu d’impedir el contraban a les dues fronteres, però amb el diferencial de preus tan important –a França un paquet costarà 10 euros– travessar la frontera amb una motxilla a l’esquena dona més beneficis que mai, encara que no tant com per finançar grups radicals lligats al terrorisme, els quals disposen de xarxes de finançament molt més sofisticades i amb uns ingressos molt superiors. Amb tot seria bo que l’Executiu detalli les actuacions contra el contraban i de les sancions que s’imposen, doncs seria un exercici de transparència informativa que ajudaria a esvair dubtes.
Parlar de sobirania plena és un exercici que queda bé en l’escenari de l’oratòria però que en la realitat és una quimera en un context internacional en el qual els països no estan en condicions ni de decidir el sistema de fiscalitat que volen, ja que aquest ha d’estar homologat per la comunitat internacional.
Pressions més o menys, malestar a París o no, Andorra no està en condicions de permetre que qualsevol afer pugui dificultar unes negociacions amb la Unió Europea que són transcendentals pel futur del país. L’aprovació ahir al Consell General del projecte de llei de modificació de la Llei de control de les mercaderies sensibles és la mostra clara que cal fer adaptacions a la realitat. Andorra i França han d’acabar amb la porositat a la frontera d’una activitat que si no es controla pot acabar sent violenta i evolucionar cap a un conflicte més greu, amb drons si és necessari