La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va dir a Sandro Rosell durant un interrogatori de la justícia andorrana: «Això és Espanya, ¡parli castellà!». Gens de diplomàcia, gens d’educació i, sobretot, gens de respecte a la jurisdicció d’un altre país, en aquest cas Andorra.
No és el primer cop que hi ha un conflicte d’aquestes característiques entre les dues administracions de justícia i, pel que sembla, sempre es resol d’acord amb els interessos del bàndol espanyol.
La jutge d’instrucció número 1 d’Andorra, Canòlic Mingorance, i el fiscal general, Alfons Alberca, es van traslladar a Madrid per interrogar Sandro Rosell i al seu soci, l’andorrà Joan Besolí. Tots dos es troben en presó preventiva per ordre de la jutge Lamela des del 25 de maig de 2017 per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Lamela en aquesta ocasió actuava com a amfitriona però no s’hi va estar d’ordenar a Rosell que parlés en espanyol, encara que l’expresident del Barça s’estava dirigint a la justícia andorrana.
No volem creure que la reacció de la jutge espanyola estigui motivada per una especial sensibilitat a causa del conflicte que viu Espanya amb l’anomenat procés i les reivindicacions independentistes, però la delegació andorrana es va traslladar a Madrid per abordar una causa judicial que no té res a veure amb la política i sí amb la investigació d’un possible delicte.
Un altre debat és la situació processal de Rosell i Besolí, sense judici i tancats des de fa vuit mesos al centre penitenciari de Soto del Real. És un clar abús de la mal anomenada presó preventiva que funciona com una condemna prèvia al judici, independentment de quina sigui la sentència final. Quan es fa abús de la presó preventiva és que la justícia falla.