És preocupant que, en ple segle XXI, la llengua oficial d’Andorra, el català, continuï patint amenaces a la seva continuïtat, fins al punt que es plantegen accions legals per garantir el seu ús en àmbits com el comercial. Que Cerni Escalé hagi d’advertir de mesures legals si no s’apliquen sancions per incomplir la Llei del català és un símptoma d’una problemàtica més profunda: la manca de compromís real amb la preservació de la llengua. És trist que sigui necessari penalitzar per fer complir una norma bàsica de respecte cap a una llengua que defineix la identitat nacional. No s’hauria d’arribar a aquest punt en una qüestió tan essencial com garantir l’ús del català en un territori on és la llengua pròpia, ja que els ciutadans i les empreses haurien de veure la protecció lingüística com un deure cívic i una oportunitat per preservar el patrimoni cultural d’Andorra. La implementació de sancions, si bé és necessària en aquest context, no hauria de ser el motor que impulsi el respecte cap a la llengua. En comptes de sancions, caldria més consciència i voluntat col·lectiva per garantir-ne l’ús diari i natural en tots els àmbits.