La resposta dels grups de l’oposició a la intervenció inicial del ministre de Finances, Ramon Lladós, ha marcat bona part del debat pressupostari d’aquest dijous al Consell General. Per part de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé, ha lamentat que el debat sobre les esmenes pressupostàries hagi estat “molt escàs” i ha assegurat que el seu grup va presentar “propostes concretes i assumibles”. Escalé ha posat l’accent en l’habitatge com a principal repte del país i ha aportat dades per il·lustrar-ho: un increment addicional del 6% del preu en els darrers tres mesos, un augment del 19% als portals de venda en l’últim any i una dificultat d’accés que fa que avui sigui “tres vegades més difícil” comprar un pis que fa 30 anys amb el mateix poder adquisitiu.
Tot i reconèixer que el Govern serà “probablement serà recordat per la creació de parc públic d’habitatge”, Escalé ha considerat que s’ha fallat en la contenció de l’especulació immobiliària. “De poc serveix protegir una part del parc immobiliari si la resta està salvatgement desbocada”, ha afirmat, tot defensant que “l’assistencialisme ha de tenir un caràcter puntual” i que “qualsevol persona que visqui al país hauria de poder viure dignament del seu esforç”. El líder de Concòrdia també ha alertat de l’increment de la població, que ha xifrat en “un 20% des del 2019”, una evolució “extraordinària” si es compara amb altres països europeus.
“De poc serveix protegir una part del parc immobiliari si la resta està salvatgement desbocada” – Cerni Escalé
Per altra banda, el conseller general socialdemòcrata Pere Baró ha iniciat la seva intervenció mostrant el seu desacord “en la forma i en el fons” del debat pressupostari. Pel que fa al procediment, ha qualificat de “perillós” que “la llei més important de l’any es debati en només tres hores” i ha afegit que, com a mínim, “caldria una disculpa als ciutadans”. En relació amb el contingut, Baró ha assegurat que Govern i oposició “semblen viure en realitats paral·leles” i ha criticat que es presenti un pressupost “expansiu però no transformador”. Segons ha afirmat, els comptes estan pensats per “pagar el dia a dia” però no per “planificar el futur del país”, amb mancances evidents en àmbits com l’habitatge, la transició verda o la diversificació econòmica.
En aquest sentit, ha qualificat el model pressupostari de “terminalista i totalment assistencialista” i ha denunciat que “de cada 100 euros que té el Govern, 86 es destinen al dia a dia i només 14 a inversions i amortització del deute”. A més, ha estat especialment crític amb aquest model de gestió i ha afirmat que aquests organismes “serveixen de portes giratòries a benefici de Demòcrates i els seus socis de govern”, tot advertint que “no és la ciutadania qui ha de pagar aquesta festa”. En aquest context, ha conclòs que “Andorra és cada vegada més rica, però una part creixent de la ciutadania és cada vegada més pobra”.
“De cada 100 euros que té el Govern, 86 es destinen al dia a dia i només 14 a inversions i amortització del deute” – Pere Baró
La presidenta del grup Andorra Endavant, Carine Montaner, tot i admetre que el Govern disposa de la majoria parlamentària per dissenyar el pressupost segons el seu criteri, ha valorat positivament la reducció del deute. “Haver reduït l’endeutament és molt positiu per a la credibilitat del país i per a les generacions futures”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de trencar la dinàmica de pressupostos expansius en un país petit amb fiscalitat baixa i ha rebutjat qualsevol increment d’impostos. “No volem pujar impostos; volem conservar una fiscalitat baixa i, si és possible, rebaixar-la per donar més poder adquisitiu a les classes mitjanes”, ha assegurat.
Montaner també ha admès que modificar el pressupost des de l’oposició és una tasca molt limitada. “Presentar esmenes és legítim, però és pràcticament impossible canviar un pressupost”, ha dit, tot recordant que aquests comptes es construeixen durant mesos. Així mateix, ha criticat l’existència de massa estructures replicades i càrrecs de confiança. “Com més estructures tenim, més despesa tenim, i això no vol dir necessàriament millorar la qualitat de vida”, ha afirmat, tot reclamant que els ciutadans puguin veure amb claredat “on van els diners públics i si realment els canvien la vida”.
