L’impacte de l’envelliment demogràfic i l’increment sostingut de la despesa sanitària han centrat la compareixença de Marc Gelabert, president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), i de Jordi Cinca, president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), al Consell General, amb motiu de la presentació de la Memòria anual de la CASS i de l’Informe del FRJ corresponents a l’exercici 2024.
Els responsables han afirmat que, malgrat que el sistema ha funcionat amb eficiència, cal anticipar-se a un escenari cada cop més costós per garantir-ne la viabilitat a mitjà i llarg termini. Segons els càlculs exposats, l’evolució demogràfica ha generat una projecció d’augment rellevant de la despesa. El nombre de persones en franges d’edat amb major consum sanitari —especialment entre els 50 i 80 anys— ha augmentat, mentre que la base de cotitzants s’ha anat reduint, incrementant així la pressió sobre el sistema.
En aquest sentit, Gelabert ha recordat que “cada vegada tenim més tractaments i medicaments que permeten abordar les patologies de la societat” i que “cada cop veiem més ingressos hospitalaris fruit d’una major esperança de vida i de tractaments o operacions que abans no es feien tant”. També ha posat de manifest que la despesa sanitària mitjana anual de les persones d’entre 71 i 80 anys supera els 4.000 euros, i ha alertat que “ens hem d’anticipar a una realitat que probablement tindrà impacte en els propers anys”.
Cinca ha destacat que el sistema “funciona perquè la despesa es concentra allà on toca”, però ha advertit que aquesta s’ha vist incrementada per l’alça dels medicaments d’alt cost, a més del progressiu envelliment de la població. Pel que fa a la despesa, la branca sanitària ha tancat l’any 2024 amb una desviació negativa de més de 37 milions d’euros, que ha estat coberta amb aportacions públiques. La despesa sanitària total vinculada al risc de malaltia ha arribat als 130,5 milions d’euros, i les previsions han assenyalat que aquesta xifra pot superar els 160 milions en cinc anys.
Davant d’aquest escenari, la direcció de la CASS ha defensat la necessitat de polítiques preventives. Gelabert ha subratllat la importància de reforçar la medicina preventiva, posant en relleu el paper dels centres d’atenció primària, la medicina domiciliària i la hospitalització de dia per tal de reduir hospitalitzacions innecessàries i contenir la despesa estructural. Pel que fa al funcionament del sistema, Cinca ha assenyalat que els casos d’abús han estat anecdòtics segons les dades, i ha remarcat que la preocupació principal ha estat garantir l’accés universal als tractaments mèdics més avançats, independentment del seu cost.
Quant a la branca de jubilació, durant l’any 2024 es van registrar uns ingressos reals de 205 milions d’euros i unes despeses de 174,6 milions, fet que ha generat un resultat excedentari per al FRJ amb un increment de 30,7 milions. Tot i això, Gelabert ha advertit que “aquesta tendència de superàvit de la branca de jubilació va decreixent progressivament”, i ha posat en relleu que existeix “una bossa significativa de pensionistes amb pensions molt baixes que, alhora, no són residents al país”. En aquest context, ha indicat que la pensió mitjana se situa actualment al voltant dels 730 euros.
Pel que fa a l’evolució del mercat laboral, Gelabert ha informat que durant el 2024 es va registrar un increment del 3,2% en el nombre mitjà d’assalariats i una pujada del 8,5% en la massa salarial. També ha indicat que el nombre de treballadors per compte propi va créixer un 4,9%, mantenint la tendència de l’any anterior, i que es detecta un moviment de certs col·lectius d’assalariats que fan la transició cap a l’autonomia laboral.
Tant Gelabert com Cinca han coincidit en afirmar que, malgrat el bon funcionament actual del sistema, s’ha de preveure el futur. “Cal tenir una visió de llarg termini i ajustar les eines de gestió per garantir que, d’aquí a deu anys, el sistema continuï sent robust”, han conclòs.
