La Fundació Chevalier indicava dies enrere que la reconstrucció realitzada el 1982 a l’església de Sant Vicenç d’Enclar va poder afectar i accelerar la caiguda del campanar de l’edifici, que es va enfonsar el passat 20 de desembre després d’un episodi de fortes pluges i vent que va afectar el país. Des del Ministeri de Cultura i Esports s’indica que no hi havia indicis que es pogués produir aquesta incidència, ni cap avís previ sobre la qüestió.
L’entitat indicava que el 2012, en una excursió al Roc d’Enclar van detectar que «la precarietat de la torre era ja una evidència». La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, afirmava ahir que «no hi ha constància que aquesta fundació, que tampoc tenim ben bé identificada, hagi fet cap manifestació amb posterioritat de la intervenció del 2017. Ells fan referència a informes molt antics». El ministeri crearà una comissió formada per experts amb tècnics interns de l’Administració i altres externs per iniciar els treballs de reconstrucció del campanar a la primavera de l’any vinent. Fora de les crítiques, Riva destacava que «el que farem és mirar cap endavant i crear aquesta comissió perquè tan bon punt passin les festes es puguin reunir i es comenci la reconstrucció i es faci de la millor manera».
Riva: «No hi ha constància que aquesta fundació hagi fet cap manifestació amb posterioritat de la intervenció del 2017»
Des de la fundació assenyalaven que per l’observat, «el rejuntament de les pedres que formaven la seva estructura, es veu com en aquest període temporal (2012-2017) van aparèixer esquerdes noves; és a dir, una dilatació de l’estructura». Per tant, «tenint en compte que la part menys reconstruïda del temple era precisament el campanar, que s’havia mantingut dret de forma molt íntegra més de deu segles, el temporal solament va fer que accelerar el procés de caiguda de la torre». Tirant enrere, «si es mira l’estat en el qual estava la nau del temple abans de la reconstrucció el 1982» es pot interpretar que el campanar «estava segur sense l’apòfisi arquitectònica. Cal preguntar-se si el campanar des del 1982 no va fer de puntal dels murs de càrrega de la nau reconstruïda tot aquest temps. En tot cas, la manifestació de la patologia del campanar va trigar 30 anys a manifestar-se (1982-2012), però el seu col·lapse solament dos des de la intervenció de la consolidació de la nau».
