Exili, diàspora i migració són els temes principals que vol tractar l’exposició ‘Entre dos mons, camins‘. El conjunt d’obres d’art contemporani que aquí s’hi troben busquen transmetre records, experiències i relats que si bé en un inici són íntimes i personals, acaben ajuntant-se en un relat col·lectiu. «Vam triar 12 artistes per orquestrar un escenari obert amb diverses històries d’exili«, ha declarat el comissari de l’exposició, Manuel Pomar.
«Quan visitem l’exposició, crec que en sortim lligats a les emocions, perquè són testimonis íntims del pes de certs heretatges, de com portem la memòria d’un país que hem deixat o fins i tot que no hem conegut quan som de segona o tercera generació, com és el meu cas». Així s’ha referit Pomar al parlar sobre l’exposició i sobre com creu que la potència d’aquesta rau en la capacitat que té per connectar amb els espectadors i transmetre aquestes històries. Addicionalment, ha expressat que l’origen d’aquesta exposició radica en la voluntat de voler abordar de manera sensible una temàtica com l’exili, una realitat que, segons el comissari, «sovint es tracta de manera molt virulenta».
L’exposició, segons ha explicat el director del departament de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, es tracta de la primera col·laboració entre el Govern i el Nouveau Printemps de Tolosa, el qual ja té una llarga trajectòria dins de l’art contemporani i d’avantguardes: «Feia molt temps que buscàvem un bon projecte per començar aquesta relació bidireccional i és la primera exposició que portem aquí». A més, Joval també ha aprofitat per remarcar que aquesta exposició s’emmarca dins la voluntat de voler exposar periòdicament diferents temes d’actualitat a la sala d’exposicions del Parc Central. «Com sabeu, una de les exposicions que ens agrada fer de tant en tant és relacionada amb un tema d’actualitat, un tema contemporani de la nostra societat i abordar-lo des del punt de vista de l’art«, ha conclòs.
