El Govern ha presentat el Projecte de llei d’arxius i de patrimoni documental amb l’objectiu d’establir una política arxivística moderna i eficaç que garanteixi la conservació, la protecció i la difusió del patrimoni documental del país. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha remarcat que la norma permet “dotar el país d’un marc normatiu” i assegurar “una gestió rigorosa dels documents i la preservació de la memòria col·lectiva com a patrimoni essencial per a les generacions futures”.
El text amplia l’abast de la regulació vigent en l’àmbit arxivístic, ordena el tractament dels documents públics al llarg de tot el seu cicle de vida i estructura el Sistema d’Arxius, integrat pels arxius de l’Administració general, els dels comuns i el del Consell General, així com altres que s’hi puguin incorporar. La directora del Departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, ha afirmat que “la llei el que vol és començar amb la política arxivística” i ha defensat que reforça “la transparència, el bon funcionament de les institucions i la preservació del patrimoni documental”.
La proposta de llei busca crear un marc normatiu per garantir la conservació, protecció i difusió del patrimoni documental públic i privat
Pel que fa a la documentació pública, la norma fixa l’obligació de disposar de sistemes de gestió documental adequats i interoperables. La cap d’àrea d’Arxiu i Gestió Documental, Lídia Arbués, ha explicat que “la llei parla en l’àmbit genèric de garantir aquesta interoperabilitat i treballar d’una forma que sigui accessible fàcilment”, i ha precisat que aquesta exigència afecta la documentació pública. El projecte també preveu la creació d’un portal d’arxius comú, una eina digital que permetrá centralitzar l’accés a la documentació patrimonial i facilitar-ne la consulta ciutadana.
En l’àmbit privat, la llei estableix obligacions per als titulars de patrimoni documental, tot garantint-ne la conservació i l’ordenació. Arbués ha subratllat que “els propietaris no tenen per què fer aquesta tasca sols” i que les obligacions comptaran amb l’ajuda del ministeri i dels arxius que formen part del sistema, mitjançant subvencions anuals per al tractament de la documentació. També ha indicat que hi ha “la possibilitat, no l’obligació, de dipositar aquests documents en un arxiu del sistema”, en cas que el propietari consideri que la gestió resulta massa costosa.
De la Parte ha defensat la necessitat de fomentar una millor gestió en l’àmbit privat i ha remarcat que “volem projectar aquesta necessitat de responsabilitat compartida des de guardar la nostra memòria, tant pública com privada”. Bonell, per la seva banda, ha recordat que al país hi ha nombrosos arxius privats ben conservats i que la llei posa en relleu la importància de preservar-los.
“Els arxius son nostres, perquè parlen de nosaltres”
En relació amb la documentació vinculada al Bisbat i altres arxius situats fora del territori, de la Parte ha subratllat que “sabem que l’arxiu capitular és un arxiu finalment del Bisbat, però també és d’Andorra”. En aquest sentit, ha remarcat que es tracta d’un fons que forma part de la història del país i que “els arxius que hi ha són nostres, perquè parlen de nosaltres”. De la Parte ha reconegut que la qüestió de la propietat, la procedència i la custòdia és complexa, però ha assegurat que “estem treballant i estem conversant” per facilitar l’accés a la documentació.
El Govern defensa que els arxius del Bisbat formen part de la memòria d’Andorra i treballa per facilitar-ne l’accés
Una de les línies d’actuació és garantir que els arxius que es troben fora del territori estiguin en un bon estat de conservació i avançar en la seva digitalització per assegurar-ne l’accés des d’Andorra. Bonell ha afegit quel’objectiu és que “la gent d’Andorra tingui accés a aquesta informació, si pot, des d’Andorra”, i ha confirmat que les converses continuen obertes per trobar l’encaix que permeti agilitzar les consultes i millorar la facilitat d’accés.
