El gaig, el tao i el blau Montserrat

  • Alfons Valdés clausura la temporada de la galeria escaldenca amb la sèrie ‘Al voltant del blau’ Completa el cartell Gemma Piera, amb l’última incursió en les formes cúbiques com a expressió del volum perfecte

A. LUENGO
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Autor i obres Valdés, les seves teles i, en primer pla, cub de Piera. Foto: TONY LARA

Després de quatre temporades artísticament desaparegut, Alfons Valdés (1945) torna aquest mes a Ara Art amb Al voltant del blau, l’última exposició de la temporada a la galeria escaldenca. És un dir, és clar, perquè Ara Art no tanca per vacances i a finals de mes exercirà d’extensió escaldenca de l’Art Camp d’Ordino. Però avui toca Valdés i toca també Gemma Piera (1950), amb qui comparteix cartell per primera vegada. Ell compareix amb una sèrie valenta, com és marca de la casa. Valdés sempre ha nedat contracorrent: lluny tant de la figuració acadèmica com de l’abstracció més accessible. És a dir, comercial. La seva. Al voltant del blau no és una excepció: una sèrie exigent, gens fàcil, que demana temps i paciència i que rere una simplicitat quasi minimalista oculta un volcà de sensacions: «La fotografia capta moments; la pintura, sentiments». Ara li ha donat pel blau. No pas perquè sí: el va descobrir –el blau, s’entén– en una excursió a la vall de l’Aldosa i gràcies al gaig, humil ocellet de la família del corb que a més li va obrir la ment al cercle, forma geomètrica desterrada –fins ara– de les teles de Valdés.

Tampoc no es tracta d’un blau qualsevol, sinó del blau Montser- rat, el blauet que fins no fa tants anys s’utilitzava per rentar la roba i que –recorda– va redescobrir quan en arribar a Andorra. A mitjans anys 70, es va topar amb els marcs de les finestres de les antigues cases pairals pintades d’aquest color: «Per espantar les bruixes, deien els padrins». Valdés no pretén espantar bruixes, que se sàpiga, sinó retre homenatge pictòric a les valls d’Andorra. No hi busquin paisatges, ni muntanyes, ni cels, ni bèsties. I el gaig, només el trobaran amb molta perseverança. Les seves valls són interiors, i les construeix amb la recepta Valdés de tota la vida: teles molt matèriques on dominen la cua de conill i el blanc d’Espanya –seguint les ensenyances del mestre Sergi Mas i de tota la pintura romànica– i que l’autor s’ha dedicat a torturar amb contumàcia amb cordills –que arrenca una vegada assecada la pintura i deixen sobre la tela les característiques cicatrius– i amb plecs que apareixen per primera vegada a la superfície dels quadres. Mirin a sota i al darrere, perquè hi ha sorpreses. La teca no es veu, s’ha de buscar: com en un iceberg, i com passa amb el més interessant de la vida. Sense excepció.

Valdés sap que la seva és una pintura hermètica, poc apta per als temps de presses i de rebaixes. I això que cada vegada –ho diu Faust Campamà, en funcions de galerista– és més poètica, més car- regada de signes. L’amenaça –si continua per aquest camí– és arribar al quadre blanc sobre fons blanc, on hi cap i hi és tot, com sabia Borges i va intuir Tàpies. Tot arribarà. De moment, a part del gaig i les valls d’Andorra, Valdés ha poblat les teles –mirin, mirin al darrere– de màximes taoistes que –diu– «llegeixo cada matí abans de sortir de casa per donar-me forces per afrontar el nou dia». Valdés reclama temps. No hi ha més remei: si no en tenen, no perdin el poc que li puguin dedicar. Les formes cúbiques de Piera –gres, paper vegetal i filferro– entren en canvi per la pell, d’una forma visceral: un es queda enganxat en la simplicitat geomètrica, perfecta i artesanal de les seves capses. Diu que és la tensió que deriva dels cubs, la perfecció que destil.len i que el gres, tan capritxós, encara potencia més. Les capses de Piera amaguen un secret. El que cada observador porta a dins. aluengo@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
El més destacat
Entrevistes culturals
Directora executiva del World Press Photo
Director artístic del ClàssicAnd
Guanyadora del Premi de Memòria Històrica de l’Ull Nu

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu