El calendari s’acomiada d’un 2024 que ha posat a prova el Principat en diverses dimensions, mostrant les seves llums i ombres, però també deixant espais per a la reflexió i l’esperança. Les crisis socials, polítiques i laborals que han tenyit aquest any no només són un mirall de les mancances estructurals del país, sinó també una crida urgent per trobar solucions reals i sostenibles.
Un dels grans protagonistes ha estat, sens dubte, la crisi de l’habitatge. Aquest problema, que fa temps que cou, ha arribat a nivells alarmants amb l’augment constant dels lloguers i una especulació immobiliària que sembla escapar a qualsevol intent de control. Mentrestant, les retencions i les saturacions viàries han seguit sent un recordatori quotidià de les limitacions en infraestructures que pateixen les valls, sobretot durant els períodes de màxima afluència turística.
L’any també ha estat marcat per una polarització política sense precedents. L’Acord d’associació amb la Unió Europea ha dividit l’opinió pública i el Consell General, amb detractors i partidaris que han utilitzat el debat com una trinxera més que com una eina per al consens. Aquesta divisió ha dificultat l’avanç en qüestions que afecten de manera directa la ciutadania, especialment aquelles vinculades a les condicions laborals i la protecció dels treballadors estrangers.
Precisament, el tracte als treballadors temporers ha estat un tema candent. Els casos d’abusos laborals han evidenciat la manca d’una regulació efectiva per garantir els drets bàsics d’un col·lectiu essencial per al funcionament de sectors clau, com el turisme i la construcció. Aquesta contradicció entre la necessitat de mà d’obra i la falta de protecció ha deixat una taca indeleble al balanç d’aquest any.
El 2024 tampoc ha estat exempt de polèmiques judicials. Casos com l’acusació a un jove per tinença de drogues —al·legant que el producte era CBD—, en contraposició al tractament discret d’un directiu enxampat amb cocaïna, han posat en dubte la coherència i l’equitat del sistema judicial andorrà. Aquesta doble vara de mesurar ha alimentat el desencantament amb les institucions.
Malgrat tot, hi ha lloc per a l’optimisme. El final de l’any és també una època per renovar l’esperança i reafirmar els valors que han de guiar el futur: el dret a un habitatge digne, la lluita contra l’especulació, la defensa de la igualtat i la seguretat, i, sobretot, el compromís d’una societat més justa i equitativa. En aquest context, la tasca dels mitjans de comunicació independents esdevé essencial per informar i construir una opinió pública crítica i allunyada dels interessos mediàtics i polítics.
El 2025 ha d’arribar com una oportunitat per transformar les lluites en avenços, per escoltar la veu dels ciutadans i per avançar cap a un Andorra més cohesionada, justa i sostenible. Aquesta és l’esperança amb què tanquem l’any i encarem el futur.
