Repte ambiciós de llarg recorregut i on s’han d’anar completant etapes. Margot Llobera té la fita de participar en la categoria de motos al Dakar del 2020. Per fer-ho possible s’han de donar una sèrie de circumstàncies. Des de les esportives i físiques, a les pressupostàries. La pilot planifica l’any i mig que té per davant per poder complir el repte plantejat.
El projecte va començar a prendre forma mesos enrere i per aquest motiu a la darrera edició del raid sud-americà va formar part de l’equip Himoinsa, com a responsable de premsa, experiència que la va enriquir per conèixer de primera mà que és un Dakar, amb totes les vivències per les quals passen els propis pilots i els equips. «Vaig aprendre moltíssim. Eren cinc pilots molt bons a l’equip i podia veure en cada etapa com evolucionaven i que feien», exposa Llobera, coneixença que li va permetre «saber el que és realment. No només pels qui competeixen, sinó també per a l’assistència. Per a ells també és una prova molt dura». Va patir algun dels condicionants que es poden produir, com estar tres dies amb febre i haver de seguir fent el recorregut, sense aturar-se. És un handicap amb el que es conviu i s’ha d’acceptar: «Estàs tan disposat a que passin coses, que estàs molt receptiu davant qualsevol incidència. El que aquí és un problema allà és normal».
Pressupost i calendari
Juntament amb el Taller Call i Hora Zero treballa per fer possible el projecte. «Anem tots en la mateixa línia i això és molt positiu», admet. El pressupost serà el que marqui quina podrà ser la seva preparació de cara al 2020 i si finalment podrà fer-se realitat. Aquest és un element essencial amb el que han de lluitar tots els pilots, de qualsevol disciplina. Buscar i confirmar el suport econòmic suposa «molt desgast psicològic, has d’estar-hi molt a sobre», i fa que no només es pugui estar centrat en la preparació de la competició i la moto.
«És un somni que s’ha transformat en un objectiu. Sé que és factible i que puc ser-hi, però s’han de donar molts factors»
Aquesta temporada ha pres part a l’Hellas Rally i la Baja Aragón. Aquesta darrera cita va anar «molt bé tenint en compte que mai havia anat tant ràpid tanta estona, de menys a més en tot», que li fa agafar confiança per a propers reptes, que aniran lligats «al pressupost que tinguem». La pròxima cursa la té en ment. «Volíem fer tres grans carreres», i després de la grega i l’espanyola la pròxima que planteja és la 1.000 dunes, que consta de sis etapes amb sortida i arribada a Granada, amb més de 1.600 quilòmetres de roadbook, passant pel Marroc. És un nou concepte de ral·li raid on l’orientació compta més que la velocitat, és tot fora pista i també es condueix de nit, amb els pilots dormint en campaments en el desert. Es disputa del 27 d’octubre al 3 de novembre. «És bastant interessant participar-hi perquè pots fer els bucles que vols. No guanya el més ràpid, sinó qui té més resistència. A més es fa sense assistència de moto. T’has d’espavilar tu mateix i seria un aprenentatge brutal» de cara al Dakar.
Preparació
Té un any i mig per davant per tractar tots els aspectes que necessita. El propi, sobre la moto, és en el què se centra principalment, per estar en condicions d’aguantar dues setmanes de plena exigència en tot tipus de terrenys. «Per anar-hi abans hem d’agafar molta experiència, és molt important. Es necessita estar bé en tot, en aspectes d’entrenament físic, alimentació, psicològic i mecànic. És una carrera que t’exigeix tant i que necessites saber tantes coses que has d’anar extremadament preparat», assegura. Té 22 anys i comptar amb la possibilitat de ser al Dakar «és un somni que s’ha transformat en un objectiu. Sé que és factible i que puc ser-hi, però s’han de donar molts factors per a que sigui una realitat».
«És una carrera que t’exigeix tant i que necessites saber tantes coses que has d’anar extremadament preparat»
Repetir una experiència com la de l’edició del gener passat «ho veig complicat, però no tanco cap porta». Aprofitarà l’any per comprovar el seu estat i el que necessita per arribar-hi en plenes condicions. Per aquest motiu el calendari de l’any vinent no el decidiran fins que no conclogui l’actual, perquè «volem mirar que m’aporta més si participar en proves tipus Baja o bé en ral·lis d’una setmana». En aquest període també planteja diversos aspectes, com «estar més forta físicament, passar moltes hores sobre la moto, participar en carreres importants i entrenar molt amb el roadbook. En definitiva, acumular molt temps en tot».
En un Dakar es necessita «ser constant i no arriscar. Quan vaig ser-hi vaig veure que els pilots que estaven al davant, però, en algun moment havien de fer-ho perquè els hi anava la victòria, i alguns no van acabar. L’aspecte psicològic és molt important. A la que no saps gestionar els nervis tens un problema greu, a més que la mecànica no et falli». Per completar el raid es necessita «no perdre’t i estar bé físicament. També portar bé la moto, perquè saber pilotar correctament et permet desgastar-te menys amb el pas dels dies». Després hi ha integrat un «factor de sort que no es pot controlar», com els problemes mecànics.
