El 1982 va arribar a Andorra la primera campanya de voluntaris de Mans Unides seguint els objectius de l’ONG espanyola pel desenvolupament Manos Unidas. Malgrat ser la germana petita, la institució andorrana és autònoma i la seva finalitat és pal·liar la fam al món lluitant contra les desigualtats i impulsant el compromís social envers els més desafavorits del planeta. Cada any seleccionen els projectes que volen finançar fixant un pressupost de campanya, amb l’ajuda de donatius anònims, el Govern i altres col·lectes. Enguany compten amb 132.396 euros destinats al Camerun, Senegal, Guinea i Hondures.
La seva presidenta, Meritxell Farrero, fa set anys que és al capdavant de la institució, i assegura que el món està molt mal repartit. «El problema no és que falti riquesa, hi ha a per tothom, però uns quants tenen molt i molts altres tenen molt poc», diu. Per això, el lema de la campanya 2018 és Comparteix el que importa. «El què està passant al continent africà és molt greu i s’hauria de compartir a tot arreu. També a les xarxes socials, la gent ho ha de conèixer», creu Farrero. «No podem tancar els ulls davant la realitat». En conjunt del món, Àfrica sempre és la més perjudicada, quelcom inexplicable per a la presidenta de Mans Unides. «Nosaltres els vam colonitzar, ens vam aprofitar d’ells i ara els hem abandonat. Això és molt dur».Un altre fet imperdonable és la quantitat de menjar que es llença al Primer Món. Es calcula que un terç dels nostres aliments acaba a les escombraries, el que suposa un problema global. «Falta molta conscienciació. A Andorra ja hi ha supermercats que donen menjar a punt de caducar a Càritas», explica la presidenta. «Ser conscients que hi ha gent que passa gana, fa evolucionar la societat».
Farrero diu que no calen donacions milionàries per construir un món millor. «Cinc o deu euros al mes» podria ser prou si tots col·laboressim. El què sí falta a l’ONG és un públic jove que cregui en la causa.
Centre Mèdic de Nkolondom
Dels 132.396 euros del pressupost total de Mans Unides, 40.000 és una aportació del Govern d’Andorra. Aquests diners estan destinats a la construcció d’un edifici per a l’hospitalització de malalts en fase terminal al Centre Mèdic Catòlic de Nkolondom, al Camerun. El projecte pretén donar acollida als malalts més greus i facilitar les cures de proximitat als malalts que viuen lluny d’aquest hospital. L’ONG anirà aquest estiu a comprovar in situ com van les obres de millora. «Una part dels andorrans és al Camerun i funciona molt bé des de fa molts anys», explica Farrero, i és que gràcies a la subvenció pública l’hospital pot tirar endavant. Qualsevol que ho consideri oportú pot demanar els documents de transparència a l’organització i comprovar l’evolució econòmica i real de cada projecte.
