L’Artalroc ha inaugurat avui l’exposició del prolífic i polifacètic Alexander Calder (1898-1976) La geometria del color, amb 42 guaixos i un dels seus famosos mòbils, un tastet del tipus d’art cinètic amb què el gran públic identifiquem automàticament el nord-americà. Ben coneixedors de l’atracció que provoquen els mòbils de Calder sobre el visitant, amb el seu moviment certament hipnòtic, els responsables de Cultura van haver d’emprar la seva millor retòrica fins a arribar a «seduir» la galeria Omer Tiroche, propietària de totes les peces que acull l’Artalroc, perquè cedís i deixés que l’art cinètic arribés també fins al mig dels Pirineus. Així ho va explicar el cap d’Acció Cultural, Ivan Sansa, sense acabar de donar tots els detalls de com exactament havia anat aquesta seducció.
La d’Alexander Calder no és, segons Sansa, l’exposició més important que ha acollit l’Artalroc, tot i que és indiscutible que «és un referent del segle XX». Sobre el mateix tema, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, tampoc va voler col·locar Calder en cap podi i segons va recollir l’ANA, va assegurar: «Portem tot tipus d’artistes però sempre de gran nivell, molt interessants i amb reconeixement internacional».
Olga Gelabert: «Portem tot tipus d’artistes però sempre de gran nivell, molt interessants i amb reconeixement internacional»
Però el que sí que va reconèixer Sansa és que «Calder és molt mediàtic». Aquest fet sumat a la coincidència de la programació amb la temporada d’estiu, podria atreure més visitants a la part alta d’Escaldes.
The Red Crescent
Aquest és el títol de la nina de molts dels ulls que entraran a l’Artalroc en els propers mesos, el del mòbil de Calder, que té una posició central i destacada a la sala. L’alçada a la qual està col·locat pot fer una mica difícil d’apreciar les figures en la seva plenitud, ja que queda un pèl alt des dels laterals i no és possible veure’l des de sota, ja que s’ha barrat l’espai. Tot i així, la fascinació una mica naïf de veure una d’aquestes criatures en directe a pocs centímetres, alleuja qualsevol altre mal. El responsable de l’Artalroc va explicar la complexitat de transportar els mòbils, ja que «són peces complexes, amb pesos i equilibris. És potser en aquest tipus de feina que és més fàcil veure el Calder enginyer, la seva formació universitària. En concret, The red crescent va néixer el 1969 i està format de tres fulles de metall grogues, tres de negres, una de vermella i una de blanca. Tot amb una reminiscència còsmica i és que, en paraules de Calder: «L’univers és real però no el pots veure, l’has d’imaginar».
42 guaixos
Des d’ahir les parets de l’Artalroc llueixen farcides de guaixos de Calder, que durant tota la seva vida van ser una mena de rutina matutina que desenvolupava mitjançant un «procés intuïtiu», segons va explicar Sansa. «Són guaixos, no dibuixos, és a dir, tenen entitat pròpia i no són treballs preparatoris, encara que alguns ho semblin [com la sèrie Costum Design for Metaboles]», va aclarir Sansa, alhora que va afegir que Calder gaudia del guaix com a tècnica perquè «és immediat, s’asseca de pressa, és mat i cobreix molt bé».
Els colors que regnen arreu són el negre, el vermell, el blau i el groc i les formes són geomètriques i derivades. De tant en tant, apareix una figura antropomòrfica i senzilla que sovint recorda als dibuixos tribals, amb cares pintades a ratlles. Sansa destaca que en els 40 anys de vida que es poden recórrer a l’Artalroc a través de l’obra de Calder «la manera de pintar és molt coherent i no experimenta grans canvis». De la seva banda, Gelabert, en declaracions a l’ANA, va destacar la paleta cromàtica dels guaixos de Calder i «l’alegria» que desprenen.
Ivan Sansa: «Calia portar Calder perquè és un referent del segle XX i l’oportunitat de col·laborar amb Omer Tiroche era única»
El cap d’Acció Cultural va explicar que Calder s’hauria quedat impressionat per una sortida de sol mentre viatjava en vaixell dels Estats Units a Guatemala, durant la qual va poder contemplar, alhora, un sol i una lluna perfectament circulars i de colors oposats en un cel nítidament blau.
Amor a primera vista
La galeria Omer Tiroche, col·laboradora de l’exposició i propietària de les peces, conserva la col·lecció de Calder més gran després de la que guarda la fundació de l’artista. El descobriment el va fer el departament de Cultura a Londres, a la galeria Saatchi. Van començar aleshores quatre mesos de gestions frenètiques fins a arribar a tenir un trosset de Calder a Andorra.
