L’ús de les contraposicions entre els conceptes natural-humà, salvatge-civilitzat, camp-ciutat, rural-urbà… que al llarg de la història s’han utilitzat per explicar, justificar, entendre o conceptualitzar el territori, o l’entorn físico-mental que ha acompanyat i referenciat a nivell dimensional l’ésser humà, han perdut avui la força i el sentit que podien haver tingut.
El significat d’aquestes paraules ja no és representatiu ni serveix per entendre i classificar el territori, o el marc vital en el que ens desenvolupem els humans.
I, per tant, si no són capaces d’explicar el que passa o es produeix al lloc o llocs en els que vivim, cercar en elles la solució dels problemes que ens afecten avui, en relació al que hi passa, en conduirà necessàriament a errar en la seva entesa i diagnosi.
El concepte de rural, ruralisme o ruralitat no és capaç ja de reflectir les qualitats del territori identificat tradicionalment com del camp, en contraposició a la ciutat o les zones urbanes, que també han perdut el sentit referencial d’una situació definida, inequívoca, clara i precisa.
La contraposició avui dominant i que ha pres el relleu per definir i representar, de manera binària ,el nostre entorn vital és la dels conceptes real/virtual.
Les dues dimensions o espais de referència de les noves generacions són, sense cap mena de dubte, la realitat del món físic o real i l’altra, la e.realitat, la del món virtual o digital que es produeix a les xarxes i al núvol, via internet.
El món físic i real, conegut fins avui pels humans, sigui natural, humanitzat, rural, urbà, industrial…ja només expressa una sola categoria presencial, perquè des de qualsevol d’aquestes zones, hom pot accedir a l’altra categoria, contraposada a aquesta primera, la irreal o virtual.
Sí, es tracta de la e.realitat, és a dir la «irealitat», això és la irrealitat.
La sèrie de conceptes en contraposició utilitzats fins avui, han anat evolucionant fent un zoom d’aproximació a allò més concret i més abastable, passant del genèric al particular.
La nova contraposició però, torna a posar el zoom al nivell més ampli conegut i, per tant, és un indicador de canvi de paradigma absolut i prou important per afirmar que ens trobem a l’inici d’una nova sèrie, que es concretarà en altres parelles contraposades més precises i abastables. La qual cosa ens permet concloure que ens trobem a l’inici d’una nova era.
El rural o la ruralitat s’ha definit tradicionalment com la vida feta o organitzada al camp, mentre que l’urbà correspon a la vida a la ciutat.
Des de sempre, però, la vida a la ciutat i al camp han estat lligades per unes relacions de poder i unes estructures administratives de dependència del camp respecte a la ciutat.
I així la seva contraposició ha estat més aparent i en les formes, que no en el fons per aquesta interdependència.
La ciutat, en reunir moltes més funcions i cobrir més proteccions, per efecte d’una concentració i densificació de la propietat en poc espai, s’ha convertit en el lloc dominant sobre el camp, i el mateix ha succeït amb els termes urbà i rural.
No ha estat només una qüestió de cultura, en ser la ciutat la matriu on aquesta es crea i evoluciona per transformació o substitució, mentre que al camp només es produeix una perpetuació d’una imposició cultural inicial i que evoluciona per adaptació.
Amb l’economia de lliure mercat, la mobilitat, les comunicacions i la globalització aquesta relació entre les dues parts, malgrat tot, distingibles físicament, ha explosionat i la interdependència s’ha convertit en sub-urbialització.
Avui tot el territori rural s’ha convertit en perifèria sub-urbial dels territoris urbans.
Però el repte del territori o món físic avui ja no és la contraposició interna urbà-rural, sinó una d’externa, la que el contraposa amb la irrealitat o virtualitat del món digital.
Aquest canvi i el seu reconeixement explica, de fet i ipso facto, que el món real hagi perdut un 50% del seu valor emocional, per la seva pèrdua d’interès.
