L’esquí alpí per fi es va poder estrenar als Jocs Olímpics de PyeongChang després de vàries jornades de cancel·lacions a causa del vent. La combinada estrenava el programa i els dos corredors andorrans van assolir l’objectiu a complir que era ser entre els 30 millors. Joan Verdú finalitzava a la 27a posició, mentre que Marc Oliveras ho feia a la 29a.
Verdú marcava un registre de 2.12,54 minuts, en una cursa que no li va anar com hagués desitjat. «La mànega de descens era una pista fàcil. He pres riscos i he comès una errada que m’ha fet perdre molta velocitat», en un traçat on «el mínim error el pagues car i és el que m’ha passat». A l’eslàlom el recorregut era «difícil i tenint en compte que no he pogut entrenar tant eslàlom com hagués volgut, he fet una mànega correcta, remuntant de la 50a plaça a la 27a». La prova li serveix per «aprendre dels errors del descens per a que no tornin a passar de cara a la carrera de dijous».
Oliveras finalitzava amb un temps de 2.14,64. El corredor indicava que «en el descens faig una bona mànega. Més intel·ligent que en els entrenaments a nivell d’algunes línies i això m’ha ajudat a mantenir la velocitat. És una pista on ràpid en pots perdre i en pocs llocs n’agafes. Millor anar-la mantenir i millorant en les línies ho he aconseguit bastant, sobretot al final, i faig un bon intermig on soc desè», i acabava 31è. L’eslàlom «era complicat, amb una pista molt dura, bastant gelada. N’hem fet poc per l’estil que era, però tot i així he intentat defensar-me el millor que podia. Sortia amb una mica de lesió a la mà degut a l’entrenament de descens que vam fer, quan em vaig enganxar en una porta, la tenia una mica inflada i em feia mal a l’hora de passar les portes». Completava la mànega 19è. En el total, està «content d’aquest top 30 i espero que vagi bé aquests dies en el descens i el supergegant. Segur que si esquio com avui [per ahir] en el descens poden sortir bons resultats».
Satisfacció a mitges
El director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí, Carles Visa, valorava que el resultat d’ambdós «és positiu, sobretot en termes d’objectius. Assolim el top 30 que ens havíem fixat amb els dos corredors que hi participen». Tot i així, «ens hem quedat una mica amb un regust agredolç, perquè podríem haver fet un resultat millor». Verdú «no acaba de treure una bona mànega al descens, comet errors de línia i no se sent còmode. No és capaç de produir un esquí que li permeti anar més ràpid i se li escapa una bona oportunitat per fer un millor resultat». Pel que fa a Oliveras, «es queda lluny a la mànega d’eslàlom. No és capaç de fer el seu millor esquí. Sabem que ho pot fer molt millor, tot i que som conscients que el dolor al canell per l’enganxada a la mànega de descens d’entrenament no li ha permès fer gran cosa més del que ha fet».
Visa: «Ens hem quedat una mica amb un regust agredolç, perquè podríem haver fet un resultat millor»
Tot i així, «estem contents perquè estem dins els objectius, sense treure el millor de nosaltres i hem de pensar que en anteriors Olimpíades errors com els d’avui [per ahir] ens haguessin posicionat els últims i a l’actualitat sense fer l’esquí que sabem que som capaços de fer assolim els objectius. Pensem que és un bon símptoma i denota que poc a poc anem pujant el nivell dels nostres esquiadors». Valora especialment l’elecció d’Oliveras per ser en aquests Jocs, ja que «demostra que l’aposta que hem fet per participar en aquests Jocs ha sortit bé, no només pel gran resultat, sinó també per la competitivitat que ha aportat entre els dos i l’efecte que ha tingut».
Segueix la llegenda d’Hirscher
L’austríac Marcel Hirscher, sis vegades campió de la general de la Copa del Món, va aconseguir el seu primer or olímpic. Es va imposar amb un registre de 2.06,52. L’únic metall que tenia fins ara al seu palmarès en uns Jocs era la plata en eslàlom de fa quatre anys a Sotxi. Hirscher suma quatre ors mundialistes i a la Copa del Món acumula 55 victòries. Va pujar al segon calaix del podi el francès Alexis Pinturault (2.06,75) i al tercer el també gal Victor Muffat-Jeandet (2.07,54).
El vent també afecta al ‘boardercross’
Els surfistes de neu continuen realitzant entrenaments de boardercross. Entre aquests, Lluís Marín. «Feia dies que no em divertia tant en una pista i que no en feia una de tant llarga. Això s’agraeix molt», assegurava l’andorrà, que té «sensacions correctes. Era bastant complicat perquè teníem molt vent i anava canviant constantment de costat i això complicava moltíssim a l’hora de calcular les recepcions. A més aquestes són dobles, tenen com uns dubbies i és molt complicat calcular a quina caure. Seria ja difícil sense el vent, i amb encara ho fa més», ja que «tot i caure en el bon lloc són molt agressives». Lliscar sobre el traçat va servir per «provar diferents línies» i confia que «a les classificatòries i les finals no hi hagi tant vent».
